Hipermirador Barcelona és la primera parada de la visita a Mirador torre Glòries. Un mirador situat a la base de la torre, a la planta –1. Un mirador… sense finestres.
Es tracta d’un espai dinàmic format per instal·lacions artístiques elaborades a partir de la recopilació de dades de Barcelona en temps real.
La visita a aquest espai permet gaudir de la bellesa del big data de Barcelona i descobrir mirades sobre la ciutat que ens són desconegudes. Observant-la més enllà del que veiem a primera vista, podem entendre Barcelona com un ésser viu que té un pols que marca la nostra manera d’habitar-la.
Una urbs és molt més del que es pot percebre. És un entorn dinàmic de relacions, transaccions i fluxos. Hipermirador Barcelona presenta la ciutat com un organisme viu que batega, amb uns ritmes i cicles en els quals s’entrellacen persones, ecosistemes, infraestructures i tecnologies. Una mirada al conjunt de friccions, interaccions i sistemes dels quals depenem per viure, i la sostenibilitat dels quals depèn, alhora, de com els fem servir.
A Hipermirador Barcelona es combinen art, música, tecnologia, divulgació científica i audiovisuals cinemàtics de gran format. Algunes d’aquestes peces de data art estan en canvi permanent perquè s’alimenten, en part, amb les dades en temps real que generen els sistemes i les infraestructures de la ciutat.
Aquest sorprenent mirador està conformat per quatre instal·lacions:
Aquesta peça és el pròleg d’Hipermirador Barcelona i està concebuda per mostrar noves maneres de percebre i llegir la ciutat. Un dispositiu que, a partir d’una mirada calidoscòpica, recorre diferents freqüències de Barcelona. Com el sintonitzador d’una ràdio, dona a entendre que l’amplada de banda de la ciutat és molt més extensa, com la mirada que ofereix Hipermirador Barcelona.
Les imatges mostren textures i patrons arquitectònics, gràfics i també naturalístics de Barcelona. Imatges que, més que explicar, suggereixen.
Barcelonins és un bosc de delicades escultures de paper que permet explorar la ciutat a través de la diversitat d’espècies que l’habiten. Aquí s’expliquen les històries dels no humans, que també són veïns de Barcelona; el seu lloc en la història de les tradicions de la ciutat; i les interdependències que les persones establim amb ells.
Aquest discurs no antropocèntric de la ciutat posa el focus en els altres ciutadans i reforça la idea que Barcelona no es pot explicar sense incloure-hi el pol·len, les meduses, les múltiples espècies d’aus i fins i tot el microbioma urbà.
Les figures són obra de Joan Sallas i Xiaoxian Huang, artistes, referents mundials del paper plegat i estudiosos de l’origami. Un total de 132 peces, totes de paper i plenes de detalls, com a evocació poètica de les espècies que representen.
Algunes de les figures s’acompanyen d’una pantalla amb un poema visual breu en què les espècies ens parlen en primera persona.
Espectacular projecció envoltant de gran format: 27 metres de llargada x 4 metres d’alçada. Els seus continguts estan relacionats amb aquelles dimensions de la ciutat que no estan fortament geolocalitzades i l’activitat representada de les quals no té una expressió millor en un mapa. En certa manera, és una captura dels diferents tipus d’atmosferes de Barcelona, en alguns casos, a partir de l’ús de dades en temps real de la ciutat.
Una mirada cinemàtica al cel de Barcelona i a la seva bellesa; als vents que bufen constantment; al mar, entès com una extensió de la ciutat; i als paisatges sonors que sovint passen completament desapercebuts.
La darrera instal·lació d’Hipermirador Barcelona mostra els processos metabòlics de la ciutat, entesa com un organisme que, alhora, es compon d’altres organismes. Un sistema de sistemes. Ritmes imagina les inhalacions i les exhalacions de Barcelona com els seus ritmes i fluxos, tant en el sentit literal com en el metafòric. La ciutat inhala oxigen i exhala CO2, però també inhala contenidors de transport i exhala deixalles, inhala energia i exhala contaminació…
A partir del big data de Barcelona, Ritmes mostra la ciutat com un ésser ple de vida. Com a dispositiu, presenta una configuració única: una pantalla hologràfica formada per tres pantalles superposades en el mateix eix. Aquesta composició permet jugar amb els continguts i amb la profunditat, i així crear la sensació d’estar mirant una holografia que sura a l’espai.
Sirena, la música d’Hipermirador Barcelona, està concebuda com una instal·lació addicional de data art. No és només la música de fons de les quatre instal·lacions de la sala. Es tracta d’una intervenció artística concebuda de manera holística per a tot l’espai, a manera de cinquena instal·lació. Ha estat creada per Maria Arnal i John Talabot.
Aquesta peça de música generativa es construeix en resposta al batec i la respiració constants de Barcelona. Com en el cas d’Atmosferes i de Ritmes, s’alimenta de manera dinàmica a partir del big data de Barcelona. Muta cada dia en funció de la velocitat del vent, de si hi ha pluja o sol, de la temperatura del mar, dels nivells de PM10… Una banda sonora viva que canvia amb els estats de la ciutat.
